Professores per un dia

La majoria de les persones pensen que els professors solament segueixen un guió que els dóna el seu superior que ha de complir al finalitzar el curs (en termes d'aquesta assignatura faríem referència al currículum). Però ningú s'ha parat a pensar mai el que hi ha darrere d'aquest fet i que passa a càrrec del mestre. Bé, faig referència a les Unitats de Programacions; aquestes fan referència a uns objectius i continguts que l'alumne ha d'assolir durant un període determinat, amb les seves revisions, activitats, una metodologia adequada, i avaluacions corresponents als objectius plantejats. Cada assignatura tendrà la seva unitat de programació corresponent. Una unitat de programació no és una simple organització del curs, és molt més; és parar-te a pensar en primer lloc en una competència de caràcter general amb el qual es vol posar en pràctica amb aquesta assignatura. Després, és marcar diferents objectius de cada competència bàsica, amb els seus subobjectius, i els seus continguts relacionats. Però, després d'això, has de planificar les diferents classes i activitats per tal d'aconseguir els objectius previs (sempre tenint en compte el currículum).

Aquest curs hem tingut l'oportunitat de realitzar la nostra pròpia Unitat de Programació, i jo l'he feta amb la companyia i treball de na Maria Jaimez, treballant l'assignatura d'educació física. A més, per fer aquesta activitat més realista, la meva companya i jo, anàrem un dia a una escola a donar una classe d'educació primària de les que ja teníem preparades.

https://flic.kr/p/dSjW4u
https://flic.kr/p/hnKgTh

En aquestes fotos deixo reflectida la nostra vivència al centre Mare de Déu de les Neus; en primer lloc dir que la classe de 5è de primària és un poc moguda (i més en educació física que és on es poden alliberar de tot el dia a classe), i que, no tot és un caminet de roses... Gràcies a aquesta sessió m'he adonat que no tots els nens són uns angelets que a la primera fan el que els dius, però que a poc a poc i insistint els resultats poden ser molt bons. En segon lloc, la foto de la dreta reflexa l'actitud de na Maria i la meva durant aquest treball i a més a l'escola; ens hem ajudat en tot moment pel que fa a l'elaboració de la Unitat de Programació, absolutament tot ho hem fet una al costat de l'altra; i d'altra banda, a l'escola érem dues nenes més, participàvem en totes les activitats amb els nens; amb això intentàvem incentivar la motivació dels nens en realitzar les activitats (motivació extrínseca) i així fer-les també més divertides.

Realment tinc ganes d'exercir de docent, encara que no sigui poc el treball que s'ha de fer, però igualment, la sensació en sortir de classe ho compensa.

Activitat de presentació

Amb l'arribada del nou professor Albert Sànchez Pedroche, per avançar amb el temari i poder completar mínimament amb els continguts que s'havien de desenvolupar durant el curs d'aquesta assignatura, ens va proposar fer petits grups de feina, on cada un tractaria un capítol de Zabala (dels que ens quedaven per donar), i faria una exposició als companys explicant la mateixa. D'aquesta manera, els alumnes ens posàvem en el paper d'explicar als companys temari un poc complexe però que amb unes paraules adients és fàcil la seva comprensió. Aquestes presentacions havien de ser construïdes amb una pàgina web molt interactiva on pots realitzar power points d'una manera més activa; aquesta plataforma és el "PEZI"

En el meu cas, vaig formar grup amb Maria Jaimez i Paula Piedra, i tractarem la Idea Clau 8 de Zabala, anomenada "Les disciplines no són suficients per aprendre competències". Aquest capítol tracta de manera general de la fonamentació de les competències i els seus continguts, i a més les dimensions que l'alumne ha d'adoptar per a que es pugui aconseguir amb èxit dita competència. 

https://prezi.com/o5ldmi5yckfn/idea-clau-8/

En aquesta presentació en primer lloc fem una petita introducció als fonaments de les competències fent referència als seus continguts (fets, conceptes, procediments i actituds), i dels elements de les mateixes (disciplinar, interdisciplinar i metadisciplinar). A continuació aprofundim en el tema central. Expliquem amb claredat les diferents dimensions generals que ha de desenvolupar un infant; són quatre: dimensió social, dimensió personal, dimensió interpersonal i dimensió professional (repeteixo, totes explicades al prezi). Després passem a l'organització d'aquestes competències tenint en compte les diferents dimensions; i finalitzant amb com han set les disciplines imposades, és a dir, les tradicionals, quin criteri han fet servir d'exemple per l'organització de les competències, i com s'hauria de corregir aquesta manera de selecció.

Per finalitzar dir que aquesta activitat m'ha set molt productiva per ser capaç de seleccionar el que és important de tot un tema i a més ser capaç d'organitzar-lo d'una manera per tal d'explicar-lo fàcilment als meus companys. 

Sens dubte la recomano!!

Quin tipus de mestra vull ser?*

Durant el curs d'aquesta assignatura no hem tengut la sort d'aprofundir molt amb tot el temari per vàries qüestions com el canvi de professorat, però, això no ha segut un fet per deixar d'aprendre sobre l'educació. Els temes que ens va explicar la tutora foren introductoris però ja et feien canviar un poc el chip sobre la maestria. Més endavant, amb l'arribada del nou professor, vàrem poder continuar d'una forma apresurada però entesa amb el temari de l'assignatura. En un principi no pensava que fos així aquesta matèria, sincerament m'ha sorprès molt tot el que hem arribat a donar a classe. Per això, per el curs d'aquesta assignatura, m'ha fet reflexionar sobre la primera entrada de "Quin tipus de mestre vols ser?" Pot ser en un temps torni a canviar la meva forma de pensar, però ara podré plasmar aquella que m'ha canviat.

En primer lloc, el títol de la entrada, ara, sóc jo mateixa qui formula la pregunta, no una entitat externa, ja que parlaré del que JO vull ser.

En aquesta imatge s'observa en un conjunt el que m'agradaria obtenir, per això l'explicaré pasa per pasa. Primer de tot explicar el fons, la protagonista sóc jo, al Palau Reial (Madrid), perquè aquesta foto? Bé, pot representar varies coses, com la historia, la seva evolució. Si el Palau és capaç de canviar el dia a dia i fer d'ell portes obertes, l'educació no pot fer-ho? A banda perquè una professora no sols treballa i ensenya, també té vida fóra de l'escola, així doncs, he agafat aquesta foto per jo, per qué jo vull ser un tipus de professora que no es centri sols en el seu treball, sinò que pot fer moltes coses, com surtir de festa, passar una estona amb els amics, amigues i companys d'aventures,  anar de viatge, etc. a més, des del meu punt de vista, aquests factors són necesaris per ampliar la nostra imaginació i crear noves activitats per als alumnes, ja que, ELS PROFESSORS SÓN LA MÀXIMA EXPANSIÓ DE CONEIXEMENTS PER ALS ALUMNES!!

En segon lloc, un del meus objectius seria, el treball en equip (vídeo). Com es mostra en el vídeo, amb l'ajuda i col·laboració de tots els alumnes i membres d'un equip s'aconsegueix el millor resultat! Ja que no sols aprén una persona, sinò tots i cada un dels membres.

Seguidament, vull ser una mestra que faci agradar als alumnes i fer que cada vegada siguin més els que aprenguin i tenguin més ganes d'aprendre, sempre d'una manera divertida i fàcil, ja que és la millor forma de quedar-se amb els conceptes.

Ara bé, tampoc donaria tot fet als meus alumnes, seria una professora que aniria al costat dels alumnes per a que aprenguin, sempre seguent un suport i un guia, però mai l'única persona que ho sap tot! A més, també faria que els alumnes sentin una atracció per l'esport, degut a les diferents activitats i excursions que es puguin fer amb els alumnes.

Intentaria fer que els alumnes s'esforçin per aconseguir allò que ells volen (sempre seguint el currículum adient), i que quan superin els seus objectius, es sentin orgullosos de les seves pases i els coneixements. Aprofito per enllaçar l'última foto, a més de que els nens es sentin orgullosos dels seus éxits, també els faria veure que estudiar i aprendre coses noves no és sols per memoritzar-lo sinò que també són uns coneixements que es possen a la pràctica en la vida real.

Les fotos escollides i el vídeo són propis, he escollit les mateixes perquè són artefactes en el quals jo he participat, llavors el que he dit, jo mateixa ho intento possar a la pràctica el dia a dia. Jo tenc un grup de nens petits al meu càrreg, jo he treballat en equip i és cert que junts es poden fer moltes meravelles, jo he sortit de festa i he anat de viatje sense deixar a banda els estudis ni el treball, i per finalitzar, jo mateixa m'he sentit molt orgullosa d'arribar aquí on sóc. 

Competències bàsiques

Primer de tot dir què és una competència, la capacitat d'utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers. A partir d'aquí llavors podem diferenciar dos tipus de competències: les competències transversals, i les competències específiques. Les primeres són les que engloben tot el currículum, és a dir, que s'integren tots els coneixements que es pretenen obtenir al llarg d'un període determinat; llavors podem contemplar que inclou les competències: comunicativa, metodològica i personal. En canvi, les competències específiques, sols estan relacionades amb un tema concret vinculat amb l'individu, és a dir, com ha de ser aquest, preparar-lo per allò que li pugui vindre en un futur; llavors en aquest camp s'incluran les competències de coneixement i interacció amb el medi, i la competència social i ciutadana.

Ara bé, totes aquestes competències tendran unes característiques, és a dir, estaran compostes d'uns continguts i uns components. Els continguts faran referència a quatre tipus; fets (noms i dates), conceptes (és necessari la seva comprensió per la seva adquisició), procediments (com s'arriba al coneixement d'aquesta competència), i actituts (com afronta l'individu aquesta competència). I per altra banda, els components, de quina ciència parteixen. En tenim tres tipus de components; disciplinars (competències que parteixen d'una sola ciència), interdisciplinars (competències que parteixen de dues ciències), i la metadisciplinar (no es basa en una o dues ciències, sinò en moltes més).

https://magic.piktochart.com/output/10306469-untitled-infographic 

Una vegada tenim les competències assolides passem a una avaluació de competències, podriem definir-ho com una crítica sobre els resultats d'una acció en base a uns objectius fixats. Un procés contiu orientat a millorar el procés d'ensenyament aprenentatge. Podem apreciar que antigament teniem un estil d'avaluació centrat en proves escrites enfocat en un únic objectiu, la preparació i l'accés a la universitat (d'aquesta manera no es poden avaluar totes les competències mencionades anteriorment). Això desmotiva als alumnes d'aquella època, i l'únic motiu del qual van a classe és per obtenir una bona qualificació. AQUEST SISTEMA HA DE CANVIAR-SE. Llavors, arriba una nova forma d'avaluar, la qual s'aplica actualment, en aquesta s'avaluen totes les competències i es tenen el compte direfents factors com, realitzar no sols proves escrites, sinò orals, exposicions, etc. a banda d'estar en continua observació amb les diferents activitats realitzades a classe, l'evolució dels alumnes, i la seva capacitat d'enforntar els seus problemes.

Com podrem saber si ho assoleixen? Llavors amb els diversos identificadors, el seu domini; fets, conceptes, procediments i actituts.

https://magic.piktochart.com/output/10306895-untitled-infographic-conflict-copy 

Les finalitats de l'educació.

L'activitat escolar des dels anys setanta, fins a l'actualitat ha canviat. Per començar a parlar d'aquest canvi farem referència al concepte de 'competència'. Segons el diccionari de la llengua catalana, és “el dret de decidir, sia en virtut d’una autoritat legal, sia en virtut d’un reconegut coneixement de la matèria”.
En l'àmbit educatiu ho podem entendre com les diverses formes d'ensenyar i de transmetre determinats coneixements. Als setanta, aquest es referia a la capacitat en dur a terme una activitat d'una manera eficaç; abans l'escola en un espai únic, es centrava en memoritzar temaris, instruir conceptes teòrics (que els infants no podien dur a terme en la pràctica), tot per a passar una prova, de forma escrita i per igual a tots els alumnes, tenguin alguna dificultat o no; no tenien en compte aprendre, sols memoritzaven per poder avançar en les etapes educatives; ja que a partir de la Revolució Burgesa es va determinar que l'escola és un pas previ a la universitat. Aquí ja podem veure una distinció de la societat, ja que aquesta té dos camins: el primer és la ensenyança comuna de l'escola per a tothom; i el segon per a aquelles persones privilegiades, el camí cap a la universitat. Així idò, anomenarem a aquest tipus d'escola, 'escola tradicional'; un tipus d'escola selectiva, marginadora i diferenciadora.

La competència que es busca a continuació és el d'una 'escola activa'. Aquesta es centrarà en formar per a la vida, on l'alumne és el protagonista i el mestre sols és una guia per al seu desenvolupament; no són sols la instrucció de conceptes, sinò també la amplitud de continguts i amb una evaluació on no sols siguin criteris d'exàmens, sinò també es tendrà en compte els valors de la vida. Cal dir que l'educació dels pares també és important ja que el que no s'aprengui a casa, desprès a l'escola supossarà una major dificultat, un clar exemple és la lectura.

Això també ho podem observar en el pensament de Rousseau sobre l'educació, ja que diu que l'alumne aprén per sí mateix, i mitjançant dels seus errors. També fa una referència a la religió, aquí ja veim una concepció diferent d'educació, i del mateix pensament sorgeixen les diferències educatives en les societats, els diferents sistemes educatius.

Aquest canvi es va poder dur a terme gràcies a la universalització educativa juntament amb el pensament democràtic i la globalització econòmica; ja que es tenia que adaptar l'educació al sistema polític corresponent, situant-se al mateix nivell educatiu mundial, i educant a gent del poble, encara que sigui a diferents nivells.

Les organitzacions internacionals també han influit per a poder aconseguir aquest canvi possant així nous drets de l'educació, com per exemple la UNESCO diu que “l'educació té la missió de permetre a tots sense exepció fer fructificar les seves facultats i capacitats de creació, (…) i realitzar el seu propi projecte personal”.

Per finalitzar dir que ens formem mitjançant l'experiència, gràcies a aquesta es marca la nostra personalitat; l'educació ens marca tota la vida.

Fotos pròpies.
Aprèn d'una manera diferent i divertida; descobreix natura; interès d'un mateix per l'educació; treball en equip; NO al sistema tradicional; diversitat; nous mitjans educatius i d'aprenentatge.

Referència bibliogràfica: Zabala i Arnau (2009). Idea clave 4, Los fines de la educación en competencias son el pleno desarrollo de la persona. En Zabala i Arau (Ed.), 11 ideas clave. Como aprender y enseñar competencias. Barcelona: Graó

Bibliografia: Zabala i Arnau (2009). Idea clave 1 i 4. 11 ideas clave. Como aprender y enseñar competencias. Barcelona: Graó

Quin tipus de mestre vols ser?

Els anys passen, i el món va evolucionant, tant en la vida social com en l'educació. I és per això que avui vinc a parlar-vos de quin tipus de mestre m'agradaria ser; aquella professora que tots els nens estimen, aquella que és bona i no necesita renyar als infants per a què es comportin.

És difícil determinar com vull ser d'aquí a uns quants anys, quan ja acabi la carrera i tengui la oportuninat d'exercir com a docent a un centre d'ensenyança. Per qué, el meu mòdel d'escola, és aquell que he rebut a la infància (pot ser per això m'agradaria ser mestra; per la magnífica experiència que vaig tenir). Pot ser, era un poc d'estil tradicional, més que res per l'obra de l'escola (que és aquella quadrada, tancada,...), però amb els espais determinats per a cada etapa del nens (l'espai d'infantil, l'hort, la pista de fútbol,...). I per al meu gust, és un bon exemple a seguir, ja que té una compensació de serietat (formalment parlant, per l'àmbit educatiu), i a la vegada diversió (pel fet de tenir diverses zones on els nens poden jugar, investigar, fer activitats de conreu,... Formar-se pràcticament). També m'agradaria una escola que, des de primària familiaritzen als infants amb la informàtica, ja que ens paregui bé o malament, la tecnologia és el futur, i el nostre principal objectiu és preparar als alumnes per al seu esdevenir.

També, el què jo treballaria molt és el treball en equip, ja que és una forma d'aprendre conjuntament amb els teus companys, i si un cau, cauen tots. I si tots estan units podran avançar millor i ser més forts per allò què els hi vengui damunt. Així doncs, també proposso una participació de cada alumne, amb la finalitat de fer classes dinàmiques, creatives i divertides; no sols amb un llibre de text, sinò amb jocs, fotografies, excursions,... Llavors, si no tenim la col·laboració dels nens, no podem fer cap cosa. Amb aquesta idea, seria una forma diferent d'aprendre, no com l'estil tradicional d'aprendre de memòria uns quants noms, sinò tenir l'experiència i recordar aquells conceptes, aprendre gràcies a la variació. Juntament amb això, propossaria la igualtat dels infants, és a dir, que tots i cada un d'ells tengui les mateixes oportunitats de tindre un bon futur; i com fer això? Doncs, adaptant l'ensenyança a cada alumne en particular. No tots els nens reben de la matixa forma la informació, llavors, tenim que cercar diferents víes per fer arribar els conceptes als més necesitats. Aquí també parlo de la integració de nens amb dificultats majors, que no quedin excloents de classe, que pasen a formar un més del grup.

Per finalitzar aquesta entrada, dir que, m'agradaria canviar la forma educativa. Passar de l'escola tradicional, a l'escola del segle XXI; el més important és la forma d'educar. El meu dessig és que els nens tenguin ganes per aprendre, que estiguin motivats. Llavors, aquesta és la meva feina, incentivar el seu aprenentatge.

(Videos: https://youtu.be/hDopRrAhNLE; https://youtu.be/LpmP7gcu8b8)

Presentació d'un nou blog

Benvinguts/des al meu blog!

Sóc na Raquel Alandete Galán, i estudio Educació Primària a la Universitat de les Illes Balears, en la seu d'Eivissa; les meves aficions són les activitats nàutiques, els esports, jugar els diumenges a jocs de taula amb la familia, i com no, el meu al·lot. Respecte a la meva persona, des de que era ben petita sabia que el meu lloc en un futur era ser mestra de primària, i cada cop sento que és allò que vull alcançar; d'aquí el títol d'aquest blog 'Paradís en ruïnes en procés de construcció', el meu paradís seria aconseguir estar a una escola treballant del que m'agrada, ensenyar a nens i nenes petites coses noves i fer d'ells i elles unes persones millor adaptades al seu futur. Llavors es podria dir que per a jo l'educació és con un sinònim d'ensenyar; però em sembla incorrecte dir-ho. L'educació no sols és dir a un nen com és una cosa o deixa de ser; l'educació és tot allò que som cada un. 'Educació' pot tenir diverses formes d'entendre's, ja que desde que neix una persona tot el que apren al llarg de la seva vida és educació; i tot comença gràcies als pares, amb els hàbits que donen als seus fills; i continua amb professors, que et donen una petita espitjada per a continuar. Així doncs, què millor que veure a un alumne teu convertir-se en una gran persona?, aquell que ha seguit els teus pasos?... és meravellòs!

Per finalitzar aquesta entrada, dir que l'educació és vida.

Foto pròpia